LA JUMILLANA: DE L'ESPLANADA ALS GASPATXOS

A les huit del matí, a l'Esplanada, alguns tortoreros --menys dels que ens hagueren agradat-- i un significatiu grup de bons amics: els Iter-Jacobus/10 i un de la Peña del Vino, que ha triat una ruta molt apropiada al nom per acompanyar-nos: Petrer-Jumilla. Tot està preparat: el furgó, els cotxes-granera, els gaspatxos de Casa Sebastian, el bon vi i el camí. Ens posem en marxa...

Traguem i traguem quilòmetres: Elda, Monòver, collao de Vitoriano, el Manyar, Úbeda, Lel, Paredón... És en este últim trajecte trobem una singular construcció rural, un magnífic exemplar de l'arquitectura de la pedra seca, un cuco.

Un poc més avant albirem el llogaret murcià i valencianoparlant de Raspai, enmarcat per la majestuosa serra jumillana del Carxe.

Ens deixem a l'esquerra la serra i ens fiquem per una carretereta local que ens durà, després d'unes quantes rampetes patidores, a Jumilla per una successió de rectes planejadores que ens les berenem a velocitat de diable.

Aprofitem este tram ciclista novedós per a fer una visita. Ens apropem a les bodegues de Casa de l'Ermita. La recepció està tancada, és molt prompte encara. En esta bodega jumillana produïxen un vins absolutament extraordinaris. Hi ha tres o quatre que superen el 90 punts en la llista Parker (el gran gurú internacional del vi): poca broma! Fem fotos i continuem.

Ja tenim al davant nostre els primers paisatges que envolten Jumella. Som en la històrica i vinatera ciutat murciana.

Passegem pel nucli urbà, visitem un monument funerari tardoromà del segle IV i es formen dos grups: el cerveser i el pelegrí. Els primers, fan honor al nom prenent una bona cervesa amb excel·lent picadeta; els segons, peregrinen en curt i exigent ascens al convent de Santa Ana, espai miracler, de profunda devoció i ple de llegendes i relíquies. Les cames fan mal de la pedalada però l'esperit s'engrandeix (m'hauria de dedicar a l poesia, no?)

EL MONUMENT FUNERARI DEL SEGLE IV

ALGUNS DETALLS DEL CONVENT MIRACLER DE SANTA ANA

Acabada la peregrinació i la cerveseta ens dirigírem al restaurant Casa Sebastian, on ens esperaven els bon amics de la furgona i els cotxes granera. La gana, la fam i la set , apretaven. Cervesa, vi, picadetes, gaspatxos, coca amb mel, postres i els inevitables xupitos van caure sense compassió amb bon ambient, xarradeta, riures i somriures i satisfacció per la jornada que va acabar d'eixir perfecta arribant a les cinc de la vesprada a l'Esplanda. Una gran festa de la BTT-Tórtora, la jumillana!

NO ÉREM 1000 PERÒ HO PASSÀREM BÉ TT-TÓRTORA!

BTTBTTBTTTORTORABTTTORTORABTTBTT....

Este grup ciclista ens ha reptat a una carrera: A QUE NO ME PILLES!!

http://dominicanosylatinos.com/foros/uploads/monthly_04_2008/post-1-1208006611.gif

SENZILLA I DESTARTALADA: STA. EULÀLIA I SALINES

Un bon dissabte hivernal de febrer amb una eixida de mountain bike prou destartalada. A les 8:30 h n'erem tres a l'Esplanada. Posats en marxa els mòbils sonaven. D'una forma o altra, dos tortoreros més s'han acabat incorporant al grup.

Arribant a Santa Eulàlia un s'ha despenjat, tenia pressa. Els altres quatre hem anat a esmorzar com a perfectes globeros. Sense fer pràcticament res ens hem clavat un plat d'embotit, ou fregit, gatxamiga, cervesa, cafè i xupito. Per a que ens feren un homenatge.

Acabat l'esmorzar, dos s'han tornat a Petrer --presses, compromisos-- i els altres dos han decidit justificar la monumental tripada i han fet cap a Salines pel portell de Villena-Salines. L'aire bufava molest al principi. Hem coronat la tatxa orogràfica i en suau davallada hem fet cap a la carretera Saix-Salines que, una volta creuada, ens ha dut a les cases de Camara. Així, dos dels cinc hem aconseguit rematar la volteta.

La setmana que ve toca Jumilla, amb dinar i cotxes granera. No falleu, tortoreros!

PER NOVELDA I PERDUTS ENTRE CONILLS!

El matí era fred (1º C). Vam decidir el cinc valents que vam aparéixer per l'Esplanada fer una volteta senzilla, vaja, un "passeig militar". La cosa, però, va acabar convertint-se en una "guerra guerrejada". Expliquem-nos: Eixírem cap a Elda. Prop del Centro Excursionista tiràrem cap al cementeri nou, l'ermita de les Canyades i cap a Xinorla. Anàvem entrant en calor, certament. Vam creuar Monòver i cap a la noveldera Mola pel riu Vinalopó. Ans, però, ens férem una foto al peu d'un ametler en flor, eixos entranyables i sofrits arbrets que anuncien l'allunyada primavera.

Pujada al santuari modernista pel lloc més curt i dur: fotos, paisatge novelder... Després cap a l'estació de Novelda, a esmorzar. Com sempre, en això, els BTT-Tórtora de Petrer som uns número u: bocates, cervesa, ensalada, cafés i xupitos. "¡Que no falte de na!"


BEN CONTENTS POSANT PER A LA POSTERITAT
TORTORERA

DETALLS ARQUITÈCTÒNICS, VEGES TU!

EL BON HI,HI,HI; HA, HA, HA DE L'ESMORZARET NOVELDER

Algun dels més "bikers" de la colla globera es queixava amargament que la ruta havia estat poca cosa. Decidírem tornar pels Col·legials. Ja per Villa Méjico --no EN Villa Méjico, compte!-- ens extraviàrem. I més avant, en plena ruta col·legiala ens vam adonar que estàvem perduts a la Serreta, una finca conillera on, com el nom indica, ens eixien conills per tots els costats. Repunyetes, i nosaltres sense escopetes, municions ni trampes. Que pena!

ANAVEN PERDUTS EN GUERRA GUERREJADA AMB LA CONILLERIA

CONILLS I CONILLETES A MANSALVA!

I NOSALTRES PERDUTS I DESESCOPETATS!

PERDUTS, ABATUTS I GELATS!

Al final vam eixir d'aquella finca on ens perseguien centenars de conills i vam poder culminar la pujadeta dels Col·legials: volta intensa, divertida, trencacames, aventurera i rematada --com no pot ser d'altra manera-- amb una bona cervesa.

Fins a la setmana que ve, torotoreros "frioleros". Vinga, tot el món a l'Esplanà!