SALINEJANT, RASPAIANT I RACOXOLIJANT AMB LA BTT

Després de l'inevitable parèntesi "sant bonifacier" la Tórtora ha tornat a volar. No, no penseu que ha fet una volada llegendària, però, com a mínim, ha mogut les ales (o els pedals). En quatre dies, tres eixides --130 km--. No està malament.

DISSABTE 22: cinc des de l'Esplanada cap a Salines per les Canyades. I des de Salines, sense parar al Plano. Esmorzaret, com està manat, i cap la finca de la Torre per Saix, tot i que ens hem desviat a mitjan camí. A Petrer esperava la cerveseta fresca: Què bona!

DIUMENGE, 23: Dos amiguets "domingueros", amb l'excusa de visitar el llogaret de Raspai (el Carxe), han fet seixant quilòmetres per tot el morro per poder engolir-se sense compassió un ben monover "arròs, conill i caragols".

La ruta ha transcorregut pel collao de Vitoriano, el pla Manyar, Ubeda (on hem vist un monumental cuco, virguera costrucció de pedra seca), Lel, Paredon i Raspai, ja en terres murcianes: la Múrcia que parla valencià. Després hem tornat pel Pinós, les Enzebres, les Cases del Senyor i, ala, a l'arrossot. La ruteta ha tingut de tot: paisatge, monuments, arquitectura rural, esmorzar, botànica, visita amistosa i bones noves. En fi... 60 Kms. amb caloreta, sobretot al final.

LA SAFRA AL FONS

UNA EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA DEL XIX

EL CUCO ENTRE UBEDA I LEL

DE CUL!

QUE FELIÇOS AL RASPAI IECLÀ!

MATXACAT PELS UELOS!

AIGÜETA POTABLE DE LES ENZEBRES

LA MAJESTUOSA CILLA DEL SIT AL FONS

LA DECAPITACIÓ RASPAIERA

Dimarts a la vesprada, eixida individual. Havien dit que el Racó del Xoli --en bolonita, "Rincón Bello"-- estava preciós i cap allà costera amunt: Almadrava, Ventetes, el Cossi (fet una merda! "assasins de raons, assassins de vida!") i Raconet del Xoli. Certament, ben guapo. Fotos i cap a casa amb una bellíssima posta de sol, que també ha tocat fotografiar, veges tu. La cosa més lamentable de l'eixida vespertina: no ha hagut ni una miserable cervesa; tot ha acabat en una beguda isotònica, així perdrem la condició globera que tant ens plena d'orgull.

UN VERD RACÓ DEL XOLI

CONTRALLUM ALS PUNTALS DEL GINEBRE

AIGÜETA CORRENT

ELS CASTELLARETS

LA CARA NORD DE LA CILLA

L'AUDIOVISUAL DEL 2010: DESAFINADAMENT TORTORER!

LA ROMANA, LA CARRASCA, LA CERVESA I SIS SENYORS TORTOREROS

Huit del matí. 14º de temperatura. Cel entaranyinat. Vent zero. Dia perfecte per a la pràctica de la BTT.

Sis tortoreros a l'Esplanada --les festes, les obligacions familiars i algun que altre refredat fan estralls-- disposats a clavar-se al "body" una ruteta divertida i gaudir de la primavera. Acordem, finalment, una clàssica: la Romana per Xinorla, el collao de Vitoriano, les faldes de la Safra, la Romaneta i... fins a la Carrasquera!

Bon ritme, caigudeta del "torpe" de torn, fotos obligades, paisatge brutalment primaveral i admiració per la Carrasquera, amb més sessió de fotos, clar. Abans ens n'hem fet algunes més en la humil i encantadora ermita de la Virgen de los Dolores, en el començament de les Cañadas d'Elda.

Després d'admirar-nos amb l'arbre monumental de la Romana, hem decidit tastar els entrepans, cervesa, Coca-cola i xupitos del territori. No tot ha de ser patiment i naturalesa!

La tornada ha estat suau, al principi, fins al collao de l'Ametler. I a partir d'aquí s'ha llançat en feliç descens. Dos companys han tirat cap a Petrer per la carretera general i els altres quatre, desviant-nos a l'estació de Monòver, ho hem fet pel polígon Campo Alto.

Al final, prolongada sessió cervesera a la petanca. Ja se sap, una bona ruta exigix un comentari assossegat i distendit, no?

A la setmana que ve, més. I esperem que millor.

Cinc dels sis. El que fa la mitja dotzena

és el fotògraf circumstàncial

BUSCANT ELS CONILLS PER CAPRALA I EL PLANO

A les huit del matí el personal acudia a mansalva a l'Esplanà. No sé sap si amb ganes de muntar en bicicleta o amb ganes menjar conill. Amb una banda considerable --dotze-- ens hem posat en marxa buscant la rambla de Puça (Per cert, hui se'ns ha colat una "Wally" molt especial, busqueu-la). La rambla no ha estat fàcil trobar-la. Les obres ens ha obligat a buscar-nos la vida per escaletes i tot. Però, una volta clavats en rambla, vinga, cap al barranc Fort! Des d'allí a Puça i de Puça a l'Avaiol.


Hem esperat un poquet en la cruïlla --alguns han aprofitat per rodar per la zona-- i quan hem arribat tots, cap avall, a Caprala. Seguidament Cotxinets i Camí del Valencians, on s'ha fet una paradeta de polèmica: On anem? a la finca de la Torre? a Santa Eulàlia? al Plano? S'ha imposat el Plano i... cap al Plano.

Allí ens hem concentrat i hem buscat a "Wally". N'erem un fum buscant-la. Al final l'hem trobada, a la pobreta, darrere d'unes mates.

Satisfets amb la troballa, hem continuat cap a Saix i tot s'ha destartalat. Ja pel riu ens hem retrobat i tot s'ha tornat a fer misto: quina banda. Al final, ans de les onze, arribàvem a la petanca tots. No en faltava ni un. Ben puntualets!

Ja a la petanca ha començat la festa de l'esmorzar: conills, tortilles, pebreres, cervesa, vi, casera, aigua, cafés, xupitos i... desmadre total. Mireu, si no, les fotos. Parlen per elles mateixes.

Al remat, tots feliços i contents. Bens esmorzadets --amb els conills i la llebre de caça, que tenien perdigons!--, ben mamadets, ben solejadets i pensant (els festers) en el Diumenge de Banderes.

A la setmana que ve, més, però difícilment millor, no?

UNA SALINES PER CAMARA PRIMAVERAL

Després de dos setmanes sense aparéixer per aquí, tornem els BTT-Tórtora de Petrer, els incombustibles globeros del nord del riu Segura. Estes dos setmanes passades ha hagut activitat -Las Virtudes, Biar- però no reportatge gràfic. Este primer dissabte d'abril hem eixit huit amb noves incorporacions i reincorporacions: benvinguts!

Hem fet Petrer-Salines-Petrer per Camara i el Plano, i a gosades que ho hem passat bé. El matí era fresquet, perfecte per a la BTT, així que les primeres pujades ens han vingut molt bé per a entrar en calor.


La cosa s'ha animat i hem acabat fent-li passadís a un company que havia decidit pren-se la volteta amb calma.

Després de recórrer la bella ombria de Camara, hem hagut de parar per reparar una punxada (ja tocava!) i tot seguit, en alegre davallada, cap a la seca llacuna salinera. I allí...

SORPRESA!! ens hem trobat l'"Amarillo" i hem retornat als anys 60 i 70 del segle passat. Tot un exercici de nostàlgia. Als més jóvens el hem hagut d'explicar que era el bus de la Noveldense que cobria el trajecte Elda-Petrer junt a la companyia de la competència, l'"Assul". Tanta ha estat l'emoció nostàlgica, que hem fet parar el xofer per fer-nos unes fotos, tant dins com fora de la joia de quatre rodes.

Després, en exigent planejada, hem voltat la llacuna dessacada i ens hem plantat en un tres i no res al parc saliner on es troba el xiringuito dels esmorzars. Què seria dels tortoreros sense els bons esmorzars? Dels panxitos i les ametletes als xupitos passant pels potents bocates de torti-longui ben regats amb bona cervesa, vi i casera.

I, au, una altra volta a les maquinetes i cap al Plano de Saix en relaxat ascens acompanyat de bona tertúlia pedalejada.

Ja des del Plano, baixant i planejant, cap a Petrer pel riu Vinalopó i la via del tren.

En fi, l'eixida de hui no ens ha matxacat precisament, però ens ha deixat la insòlita i nostàlgica imatge de l'"Amarillo" per la llacuna de Salines. Qui ens ho anava a dir a nosaltres? açò no passa ni en una pel·li de Berlanga.