DOS AL SIT NEVAT: QUÈ PASSA?

Quin dissabte el d'aquell desembre!

Hui! No hem començat bé. Dos tortoreros esperant a l'Esplanada fins a tres quarts de nou i per allí no apareixia ni Déu (bé, crec que Dèu no sap muntar en bicicleta). Els dos bikers sumen un llarg centenar d'anys --compte!-- perquè dels jovenets no n'ha aparegut cap. Ai, soparets d'empresa, ressaca, escalforeta del llit, covardia davant el fred, amenaça de pluja, la cuixa per damunt... Massa i bones excuses per no eixir este prometedor dissabte.

Tan se val, els dos veterans s'ho han muntat reptant el fred i han encarat el Sit per la "chabola" --uff!--. L'han pujada i s'ha passat el fred, oh, miracle. Malgrat tot el fred era intens, i si no fixeu-vos en la parella de "tortolitos" que hem fotografiat en un descampat del Sit, on els enamorats acostumen a apagar el foc de les passions de la carn.

El paisatge nevat era magnífic. Pero, què vos he d'explicar jo? les imatges parlen soletes. L'esforç ha valgut la pena. De fet ens hem trobat tres preciosos conillets per la neu. Si les escopetes les haguérem tingut a punt, quina cacera al rastre! però no: abstinència, penitència i esforç, com si fórem frares.

Total, una volta fet el cim al xiprer que aspira a ser avet de Nadal, ens hem deixa't caure ben fresquets i en un no res hem arribat a Petrer on ens esperava un bon esmorzar amb vinatxo, creïlles "a lo pobre", ous fregits, embotit, carajillos i molts, molts xupitos!!

Bon Nadal i Feliç Any Nou a tots i totes, especialment als traïdors que ens han abandonat en este gloriós i nevat dissabte desembrer!

FEIA FRED: ES CONGELAVEN FINS A LES PASSIONS!

ELS CONILLETS DE NEU



EL XIPRER QUE SOMIAVA SER AVET NADALENC

CAPRALA, CASA CASTALLA, PERDIUS I CONILLS

A les huit i mitja ha eixit el contingent tortorero: sis. Ens esperàvem dos hores i mitja de volta: Petrer-Caprala-l'Avaiol-casa de Castalla-Petrer i no podíem perdre el temps. La volta ha anat completant-se sense dificultats: algun escaqueig en les costeres dures, alguna espera, alguna broma --"Globeros!", els ha dit P a una colla d'equipadíssims bikers que quasi ens atropellen-- i una baixada trepidant després de disfrutar del magnífic paisatge tardoral dels paratges que hem transitat. Amb bones vistes, també, de les muntanyes dels voltants difuminades per la blanura, que diem els castisos de Petrer quan parlem de la boirina.

Només arribar a Petrer ha començat la part més interessant, l'esmorzar a base de perdius, conills, truites i ensalades amb cervesa, gasosa, bon vi, cafés i xupitos. que ens ha preparat esmeradament Basi, la cuinera del Club de Petranca de Petrer. Per a este menester hem comptat amb la "solidaritat" de molts amics, admiradors i fans. Hui ha hagut, inclús, partida de dòmino. Matí complet.

La partida de dòmino ha acabat bé per a dos i malament per als altres dos, com sempre. Qui es tapa la cara en realitat esta rient-se, l'altre mira les fitxes amb estupor.Tragueu conclusions.
Ei, a la setmana que ve, si no passa res, a les 08:30 eixim de l'Esplanada camí de Biar. Ben bonica que és la volteta.

LA TÓRTORA VOLA CAP A SALINES!

Els BTT-Tórtora han représ de nou el vol. Després d'un novembre ple d'incidents (faenes, Festa dels Capitans, fer olives, refredats, etc.), els "tortoreros" tornen a a sorprendre'ns amb les seues aventures de "globeros impenitents". Este dissabte passat hem fet Salines per les Canyades d'Elda --tampoc no és que ens hagem matat-- i ho hem passat bé. Primer hem hagut d'esperar a la Pinada a un que se li havien apegat els llençols; la ruta ha trancorregut acompanyats per l'amable --la paraula imponent seria excessiva per a l'orografia eldera-- presència de la penya de Camara; la davallada a la llacuna ha estat divertida; la semivolta a la llacuna, plena de paisatge lluminós i diafan (que bonic que m'ha quedat); l'esmorzar, prodigiós (bon plat combina, cervesa, vi, gaseosa i els inevitables xupitos); enfront de nosaltres, en altra taula, dos ciclistes fèmines equipadíssimes que esmorzaven sense llevar-se ni el casc (hem discutit sobre la categoria en què estarien); la tornada l'hem feta ràpida i còmoda, encara que poc muntanyera. A Petrer, en l'obligada cervesa, hem parlat de l'esmorzar amb conills i perdius de la setmana vinent i del canvi d'horari d'eixida. COMPTE, TORTOREROS, A PARTIR D'ARA EIXIREM DE L'ESPLANADA A LES 08:30 H. per evitar-nos el primer fred del matí. És que som molt senyorets.

Parlant de "senyorets": per l'Esplanada van aparéixer tres senyoretes, però no les vam deixar venir perquè anaven sense equipar. A què vosaltres haguereu fet el mateix?

Feliç setmana, admiradores i admiradors!

DISSABTE EN BLANC I SENSE YEISIEY

Si la setmana passada va haver escampada general, esta ni han aparegut per l'Esplanà, els tortoreros.

Jo crec que va ser perquè els vaig dir que al grup anava a incorporar-se una culé molt atlètica i, clar, s'acolloniren.

La veritat es que, mirant-la bé, té un bon par de rodes esta tal Yeisiey. És veneçolana però no té res a veure amb l'Hugo Chávez, aquell al qui el borbó va dir "se siente, coño!" ¿o això va ser el guardicerril Tejero? No sé, els confoc.

Total, xiquets, que vos haveu quedat sense la possibilitat de rodar amb esta extraordinària culé hispanoamericana. No sé si tornarà, se'n va nar molt cabrejada. Se li veia amb ganes de guerra. De segur que no haguérem resistit els seus atacs.


Jo, vist el panorama, diumenge he fet una eixida solitària. Certes activitat solitàries, si no hi ha més remei, també funcionen bé. He pujat a Rabosa per la costera de la Pepiosa, per la Foia Falsa i finalment cap a la penya verda que anucia l'accés als terrenys que els elders del Centro Excursionista tenen a Petrer, precisament a la bella partida de Rabosa. Feia un matí esplèndid, però no estava per a més festes. Anava tot sol i estic recuperant-me d'una grip. Prou per a una activitat solitària. A la setmana que ve l'escampada tornarà a ser general: hi ha Festa dels Capitans a Petrer. Per què no inviteu Yeisiey?

SEMPRE ENS QUEDARÀ EL PLANO

Bon dissabte de tardor amb pocs contingents humans. Els "tortoreros" havien fet escampada general. Tres herois resistiren. A l'Esplanada començaren les sorpreses: una nova bicicleta ens va al·lucinar tots.




















Decidiren de fer una curteta: 40 Km. de l'ala per acabar en el Plano de Saix (Sempre ens quedarà el Plano!)






























L'observador, que són tot ulls i mocador al cap, se'n va anar a un casting de "tortoreres", cal animar el grup. Finalment va fitxar una bona biker, tot i que el casc que portava era prou sospitós. Ara, la pigueta al costa de la boca ho compensava tot.














I ara sí. Vos presente la nova cabra del grup. Amb ella el "ganao" es dignifica prou. "Ojito", només la munta l'amo, que vos conec: Una Lapierre últim model. Per a babejar! Que no decaiga la revolta tortorera!

UNA "CLÀSSICA" COMARCAL. PETRER-LA ROMANA

La volteta de hui és una "clàssica": Petrer-La Romana-Petrer. 50 Km sense grans exigències però tampoc per a anar de passeig. A les huit i quart ens em posat en marxa el sis "tortoreros": Elda, nou cementeri d'Elda per camí de terra, ermita de la "Virgen de los Dolores", pas per davall de l'AVEducte, fastigós femer elder, Xinorla, camí de la Boquera cap al "collao" de Victoriano i entretinguda davallada cap a la Romana faldejant la Safra per, a la Romaneta, incorporar-nos a la carretera i entrar així en la Romana de Tarafa. Un bon esmorzar --torti/longui-- per rematar amb un postre de "Rua Vieja" (botella i mitja). Així que quan ens vam fixar en la figuera que havia crescut al troc de la palmera no sabien si era real o una al·lucinació.

Tornada pel "collao" de l'Ametler, ràpida davallada a l'estació de Monòver i, per l'antiga carretera, a Petrer per la Tafalera. A la petanca celebració d'altura: una cervesa amb saboroses picadetes: huuum! Altre setmana més BTT-Tórtora ha complit: bona pedalada, bon mos i bon trago. Au!






A Xinorla





RUA VIEJA FIGUERA EN LA PALMERA













FINS A LA SETMANA QUE VE...!