A BIAR PEL PORT ANTIC I MOLT MÉS

Hui els BTT-Tórtora hem tingut alguna notable absència i una colla d'amic sinvitats --a pedalar-- ben disposats, equipats i esportius: benvinguts!
Per fi hem fet Biar, ja era hora! Mira que és bònica. Primer, rodar i rodar pel camí dels Valencians cap a la finca de la Torre i després cap amunt, a travessar l'històric port de Biar, no el d'Onil, sinó el que hi ha entre la serra Tallada i la penya Rubia. Vistes espectaculars i un atractiva baixada cap al poble. És, indiscutiblement, una ruta BTT que fa afició. Arribats a Biar, discussió. Els invitats volen més canya i no els sembla bé això de parar a fotre'ns un esmorzar gloriós, tan típic dels tortoreros. Però, sempre hi ha un però, un dels nous diu la frase fatídica "que yo voy tener que comerme una barrica d'esas habiendo los bares que hay en Biar para almorzar." I clar, davant d'açò no hi ha discussió. Tots al bar: bocates, cerveses, coca-coles, olives, ametles, cafés, tallats, "carajillos"... Plaers per a fomentar el pecat de gola, que nassos!

Altra volta damunt de les bicicletes i, vinga, cap al poble. Formem dos grups: el que van seguidetes (25 Km) i els que volen rodar i rodar (més de 50 Km). Ens posem en marxa. El rodadors tirem cap al Camp de Mirra --on saludem el bon amic Romà--, després la Canyada de Biar, Villena, Santa Eulàlia, Saix, Santa Bàrbara i Petrer, tot en rodada diabòlica (una mitjana de 18 km/h malgrat el vent que bufava de valent en algun moment). Bona eixida. A la setmana que ve més, amb més gent? i més dura. Au!

Les tres imatges anteriors ens mostren l'històric port de Biar en el camí del Valencians i al que ja el nostre bon rei Jaume es referix així en la seua Crònica: "E com ix a Burriharon e de allí a Almisra e al Port de Biar, que parteix terme ab Billena." Servesca aquest text d'homenatge a l'amic Romà Francés, del Camp de Mirra, a qui visitàrem en aquesta eixida i que ens il·lustrà en un article del 2006 --"L'antic port de Biar: Un lloc poc conegut de la frontera del Tractat d'Almisrà"-- sobre el significat d'este bell i històricament atrafegat port fronterer.

LES PLANURES DEL CARXE O LA MÚRCIA QUE PARLA VALENCIÀ

El torotorer responsable d'este reportatge va trair la resta de la penya. La cosa estava justificada. El dissabte 23 de gener ell no va poder anar a la ruta del conill i la llebre, així que es va vengar amb dos bons amics fent la ruta globero-cultureta del Carxe: la Múrcia que parla valencià. Definitivament és un adúlter del pedal.

Muntada la bicicleta en el cotxe, va fer camí cap al Pinós, des d'on era l'eixida. Abans, però, va gaudir de l'extraordinari paisatge que presentava la comarca: una penya de la Safra coberta de boira hivernal.

Punt de trobada: la mítica torre del Rellotge pinosera. Des d'allí, per un camí tranquil, pla i en bon estat a la Canyada del Trigo (així, no del blat ni del forment. Coses de Múrcia). Des de la Canyada tiràrem cap a la Torre del Rico. Breu pujadeta i ja hi estàvem. Vam admirar la torre magníficament restaurada.

Altra pujadeta i cap a la Cavallussa, ja en terres del Regne de València de nou.

Els dos ciclistes assenyalen la fita murciano-valentina. Un d'ells s'abraça desesperadament al senyal que indica el bon camí: ja és segur que no ens perdrem!

La jumellana serra del Carxe vigilava la nostra ruta amb este bell aspecte boirós: tota una delícia paisatgística.

Rematàrem la festa passejadora i fotogràfica amb un bon esmorzaret al Pinós. Els excesos etílics del fotògraf trasformaren la torre del Rellotge en la torre Inclinada del Pinós. Un passeget agrable. La pròxima serà més dura. No ho dubteu.

JA SOM AQUÍ: HUI, LA ROMANA, PASSA ALGO?

Ara sí que sí. S'ha passat el fred, s'han acabat les celebracions i les tripaes. Ja estem tots treballant i no ens emborratxem, tenim al damunt uns quilets de més... Ara toca rellançar la BTT-Tórtora. Comença el ball hivernal!

Este matí ens hem juntat huit. Alguna notable absència i felices incorporacions noves o reincorporacions. Hem fet cap a la Romana pel riu Vinalopó. A l'aveducte en hem fet la primera foto. Després cap a Monòver i pel "cuartel" de la Guardia Cívil cap al collao de l'Ametler: ascens, planejada i baixada cap a la Romana. Al bar, com correspon als tortoreros, bon esmorzaret amb bunyols de Sant Antoni per gentilesa de la casa: gracietes!!

Una miqueta de carretera i pujadeta al collao de Vitoriano, des d'on en alegre descens ens hem plantat a l'estació de Monòver després de travessar la ciutat azoriniana (que literari m'ha quedat!)

Teníem cos de models, vull dir, que ens apetia un muntó fer-nos fotos i allà, a la porta de l'estació, celebrant alegrement la "rentree" hivernal ens hem unflat a posar per a la càmera. Després, a Petrer per l'antiga carretera de Monòver. Final a la petanca, amb la corresponent cervesa per als que més aguanten (els bonegons de les parentes, clar).

A la setmana que ve més, però, al contrari que diu el Wayoming, millor, perquè per a millorar una colla de globeros com nosaltres amb poquet n'hi ha prou. Bon conills i bona llebre, au!

UN TORTORERO I MOLTS TORTOLITOS

A l'Esplanada va acudir el biker del BTT-Tórtora. Eren les 08:30 h. El termòmetre d'una òptica marcava -2º C. El temps d'espera es prolongava. El ciclista es va quedar congelat pensant que el seus companys tortoreros en realitat eren tortolitos acovardits per una miqueta de fred.

Congelat com estava va decidir fer el que s'havia proposat: eixir en bicicleta. El fred no importava. La neu que l'havia caigut al damunt a ell i a la bicicleta tampoc. La pedalada costera cap amunt va fer que es derretira la neu del seu cos i se n'aniguera el fred.

L'únic tortorero capaç de véncer la temptació de llit va començar a disfrutar dels bells paisatge nevats per la Pepiosa, Puça, Lavaiol. Tot esplèndid i lluminós. La neu oferia una imatge ben guapa d'aquell entorn absolutament conegut. Només el gel del camí representava algun problema.

Finalment el tortorero culminà l'aventura i ens va oferir este autoretrat que mescla fred i satisfacció per l'aventura. Els tortolitos seguien calentets al llit. Sempre hi ha qui marca la diferència. Salut i força!

CAMÍ DE LAS VIRTUDES

Després del fred, la neu i el periode vacacional, els "señoritos" del BTT-Tórtora comencen de nou a posar-se en marxa. Hui n'hem sigut cinc amb nova incorporació. Els cossos no esàvem per a moltes festes, així que hem fet cap a Las Virtudes per la finca de la Torre. Passada la colònia de santa Eulàlia, i tenint notícia que a prop hi ha havia un bar on servien bons esmorzars, hem decidit no arribar a Las Virtudes i rodar una miqueta per a fer fam. En definitiva, la volta no ha sigut res de l'altre món, però l'esmorzar ha donat sentit a l'eixida.

En la ruta, a més disfrutar del paisatge agrícola, de planura i de muntanya del recorregut, hem tingut la sort de trobar-nos amb la fauna autòctona. Ens ha paregut vore una conilleta per enmig de la hivernal vinya. Al final, i segons els experts caçadors del grup, l'animalet en qüestió era una llebre.

Missatge per a navegants que no pedalegen: tios, ja està bé de tocar-vos la panxa. Entre ràdios, freds i cuixes no hi ha manera d'assentar-vos damunt d'una bicicleta el dissabte al matí.