LA VOLTA A LA SERRA DEL SIT PEL RACÓ XOLI I LA VIA VERDA

UN PRIMER PLA DE MIG CARETO DE QUI S'HA MUNTAT EL BLOG










ESMORZANT PROP DE LES VINYES NOVELDERES I AL PUNT D'ENCETAR LA PUJADA DEL COL·LEGIALS









AL PONT DEL VIDRE (baix esquerra) I AL RACÓ DEL XOLI (baix dreta)

































DIVERSE IMATGES QUE ENS MOSTEN L'ALMADRAVA, L'EIXIDA DEL SOL I EL CAMÍ DE LES VENTETES











AL PONT DEL VIDRE, ES POT VEURE EL TUNEL DE L'ANTIC TRAJECTE FERROVIARI ALCOI-ALACANT

La tardor avança i els tortoreros també. Hui hem fet la volta a la serra del Sit. Quasi 40 Km eixint des de l'Esplanada i pujant la costera de l'Almadrava en fred --buf!-- i seguint per les Ventetes veient una magnífica eixida de sol, baixant al Racó del Xolí --en llengua bolonita "Rincón Bello"--, fent un descens espèctacular al Palomaret, continuant per l'antiga via del tren Alcoi-Alacant (hui, via verda), parant al pont del Vidre --amb un vent de collons-- per fer-nos la foto, resseguint camins i camins rural per acabar --no en sabem més-- fent un ratet de carretera Agost-Novelda, esmorzant a peu de Col·legials i pujant-los com hem pogut, és a dir, cagant hòsties, per, finalment, deixar-nos caure per la Lloma Badà fins a la casa Cortés i per allí, despesperats, a buscar la sempre agradable cervesa de la Petanca de Petrer. I fent-nos-la tots, sense baixes (esteu fets uns hòmens, tortoreros!), parlar de tot i mirar-ho tot i totes. Dins de set dies tenim una cita: l'Esplanada. No falleu, que vos conec.

A SALINES ENTRE LES CANYADES I CAMARA

Una nova setmana els BTT-Tórtora ens hem posat en ruta. Hui hem sigut mitja dotzena --el que fa sis s'ha incorporat a mitjan camí perquè se l'havien pegat els llençols. Abans, però, vos presentaré les atlètiques cames del nou fitxatge. Al final, tot el cos de l'atleta.
A punta de dia hem fet camí cap a Salines pel polígon Campo Alto d'Elda. Ermita de la Mare de Déu dels Dolors, l'AVEducte ha quedat a l'esquerra i hem agafat la rambla entre Camara i les Canyades. Fang i bassals.



Després de la pujadeta ens hem trobat amb la blanura i hem fet un feliç descens cap a la llacuna de Salines on persistia la boira. Enmig de la humita, i quasi endevinant el camí, hem rodejat la llacuna per acabar entrant a la població de Salines per un polígon industrial.
Al xiringuito del parc hem esmorzat esplèndidament tot comentant certes protuberàncies del paisatge humà: tot ajuda a recuperar la forma. La cosa s'ha posat lletja quan havíem de tornar a pujar en la bicicleta --buff!--, cap dels presents es trobava il·lusionat. Algú ha dit la insolent barbaritat de cridar un "coche escoba". D'això res: els tortorets som globeros però tenim honor ciclista.

La tornada ens ha deixat com a regal la caiguda d'un compi. Al començament de la ruta un impresentable ha estat al punt d'atropellar-lo i, només iniciar el retorn, ha sigut ell qui s'ha tragat un regallador. Tot ha quedat en un sustet: repeladura de colze, matadures per tot el cos i poc més. Res que no s'apanye amb bona i molta cervesa, una dutxa, una aspirina i una bona i agradable conversació amb la futura incorporació al grup. Al dissabte que ve la coneixereu. Ara vos deixe amb la foto de tan atlètica biker...



LA SETMANA QUE VE LA PODREU CONÉIXER I SALUDAR A L'ESPLANADA. VOS MATXACARÀ A TOTS. JA SABEU, COM SEMPRE, A LES HUIT.

UNA PETRER-LAS VIRTUDES PER A NO OBLIDAR

L'eixida de dissabte 10 d'octubre ha comptat amb pocs contingents. El llarguíssim cap de setmana festiu i alguna "juerga" intempestiva han estat els culpables. Decidim fer-la plana i llarga i tirem cap a Las Virtudes de Villena: les Pedreres, el camí del valencians i la finca de la Torre (en esta primer etapa ens acompanya una notable boira que dóna encant al paisatge).

Després, en prolongada baixada, arribem a Santa Eulàlia i pel camí del canal arribem després de travessar per davall del ferroducte-AVE al camí de la Salinera de Villena.

Des d'allí prenem la via verda que, una vegada abandonada, ja ens permet entrar per asfalt a Las Virtudes. Saludem el parc i les instal·lacions i sense parar --havia força i "nivell" entre els tortoreros este matí-- ens tornem pel mateix camí que hem fet fa una estona.

Tornem a aparéixer per Sant Eulàlia (un senyor amb una minúscula paradeta esta venent "souvenirs" de la sèrie de dubtosa qualitat "L'Alqueria Blanca" de CampsANAL 9). Des d'allí busquem, amb sorollet de panxa per la fam, el Plano i, sobretot, el quiosc, on fan uns extraordinàris "bocates" i servixen un cervesa ben fresqueta.

Conversació, rialles i una altra volta a les cabres per tornar a casa: Saix, via de servei de l'autovia, altra volta les Pedreres i per la costereta de Santa Bàrbara al tumultuós Petrer comercial de la font de la Bassa el Moro. Totes les coses bones acaben. Què passarà al dissabte que ve? Ja vorem. Segur que a les huit, a l'Esplananda, els globeros impenitents de BTT-TÓRTORA estaran allí per morir pedalant, rient i esmorzant. Bon colp de pedal, bikers de la terra!

A LES SALINES DE VILLENA

ESMORZAR AMB BONA CERVESA I XUPITOS ÉS MARCA DE LA CASA "TÓRTORA"

EL COTO EL MANCO DE LA CASA CASTALLA

L'eixida de hui ha sigut perfecta. Un paisatge preciós millorat per les pluges --ens espera una primavera d'hivern magnífica--, una exigència d'esforç ben distribuïda, bona quantitat de camins de terra i, dissortadament, un grup de tortoreros reduït però bo. Només sis. Comencen els actes de covardia? Ja vorem.

La ruta, ben senzilla: Sta. Bàrbara, rambla i arenal de l'Almorxó, casa Marcos, pujada exigent al caseriu de Caprala, naixement d'aigua, altra pujada per passar a l'Avaiol, més pujades per arribar a l'alberg de la Dipu --fang, xarcos--, casa de Villaplana (camí exigent), cruïlla l'Avaiol-Càrdenes-Puça-la Costa, camí de la costa buscant la casa del Bubo --pujada exigent-- i des d'allí en baixadeta i planejant

al Coto del Manco. Després la baixada. Algú quasi es cau més d'una volta, algú es trencava el cul veent les maniobres que feia per a no caure, al final no ha passat res... Passada la Casa Castalla, terrorífica baixada per l'asfalta Petrer (Puça, barranc Fort, Pepiosa, Barxell i Bassa del Moro).

A la gasolinera hem parat a netejar les "cabres": bona falta li feien, anaven fins al pirri de fang. Després gloriosa conillada a la petanca: un esmorzar lleuger, vaja.

Alguna que altra visita d'admiradors i dessertors...

Bon rotllo i catxondeo; xupitos i dòmino...

I un passe de models de maillots a vore qui de tots ens agradava més per la futura esponsorització. El passe se l'han perdut alguns per anar-se'n prompte. La setmana que ve l'explicarem a l'Esplanda.

I recordeu-vos sempre de la tórtora, la mascota que ens dona nom. "P... no te la comas que te conozco".

Fins a la setmana que ve. Xe, sigueu moderadament feliços.

NOVES IMATGES DE LA VOLTA PETRER XINORLET DEL 25 DE SETEMBRE DE 2009

Una volteta tan divertida i xunga com la del Xinorlet ben bé es mereixia un reportatge gràfic que deixara fora de dubte que els "tortoreros" --o tortorets?-- som uns globleros insuperables. Vos han agradat? Au!

Al Xinorlet de Monòver des de Petrer per Camara i Salines

Dissabte 26 de setembre, Ens. tornem a trobar a l’Esplanada. Confirmem destinació: el Xinorlet de Monòver. Confirmem ruta: Torreta d’Elda, faldes i ombria de Camara, llacuna i collao de Salines, Toscar, Fondó, Manyar i Xinorlet; la tornada pel collao de Vitoriano, Monòver, antiga carretera d’Elda a Monòver, Tafalera i Petrer.

Hui en som huit. Incidents: començar pujar no senta gens bé als nostres cossos, en canvi, la baixadeta per l’ombria de Camara fins a arribar a la llacuna de Salines, per on planegen, anima tant el personal que un continget del grup s’escapa i es perd. Cal localitzar-los tirant mà del mòbil. Per la carretera trobem en una vinya una màquina veremadora treballant (meravelles de la teconologia).

Ja al Fondó, mentre que uns quants es dediquem a travessar “xarcos” i banyar-nos uns a altres com xiquets (tots somiem en què algú es caiga en un d’eixos enormes bassals que trobem enmig del camí, seria un descollone total) es perden tres ciclistes: dos d’ells arriben soletes al Xinorlet, un tercer decidix tornar-se’n a Petrer per Monòver (què anem a fer-li?). Finalment tots —menys un— esmorzem plàcidament al Xinorlet.

La tornada es ràpida i trepidant: una paradeta per a fer-nos la foto de la carrasca i… canya! Passada la Tafalera el grup es trenca entre presses i llavadors de màquines.

A la setmana que ve una altra. Esperem que acompanye el temps com hui.

Salut, bikers!

Una història urgent de la colla BTT-Tórtora de Petrer

La colla ciclista BTT-Tórtora de Petrer va començar amb l’estiu de 2009. Som gent molt diversa i que ens movem entre el di… alguns anys i els seixanta i tants anys. Tenim en comú que ens juntem a les huit del matí a la punta de l’Esplanada, al costat del quiosc de l’ONCE, muntem en bicicleta i allí mateix decidim on anem. Tot amb la intenció de passar un bon matí fent exercici, convivint, rient-nos, disfutant dels paisatges, esmorzant… i acabar tornant a casa, per ara, a migdia. Un migdia que va de les dotze a les tres.

Al principi ens costava posar-nos d’acord amb les rutes: no molt dures, divertides, que hi haguera on esmorzar. Alguns dels que formem part de la colla —globeros amb dilatada experiència— feiem de guies (a voltes més d’un assumíem este paper i havíem de discutir les alternatives de la ruta, cosa que continuem fent, per sort). No vos ocultaré que alguna que altra volta el grup s’ha trencat en dos trossets. Al final, però, ens hem tornat a juntar.

Altra dada d’interés va ser el nom: “Los mataos”, “Els de l’Esplanà”… No ens acabaven de convéncer del tot, veges tu. Com que en una de les primeres eixides estiuenques Antonio es troba una tórtora autòctona ferida i, com amant dels animals que és, se la va guardar a la butxaca del maillot per curar-la i tenir-la a casa, vam pensar que eixe seria un bon nom. Així tenim mascota —la tórtora està ben sana—, història per a contar, nom que ens vincula amb la naturalesa i tot un símbol per a nostre projecte “biker”, acabar volant amb les nostres “cabres”. Així que el nom pareix ser que va prenent forma.

Quines van ser les nostres primeres rutes? Començaré per explicar que no hem fallat ni un sol dissabte. En alguns casos hem superat la dotzena de “bikers” i en el dissabte més minoritari vam ser només un parell. No està mal, tenint en compte que tres en són multitud. En nomenaré alguna de les rutetes, me n’oblidaré tambe d’alguna, segur: Salines pel Plano i tornada per les cases de Camara; el Plano anant per la finca de la Torre; la Mola de Novelda pel Col·legials i tornant pel riu; el collao de Vitoriano anant a Monòver pel cementeri nou d’Elda; las Virtudes de Villena; Salines anant per l’ombria de Camara i tornant pel Plano; Caprala, l’Avaiol i la casa del Pastor de la casa de Castalla; l’Avaiol, Caprala i tornada pel camí dels Valencians… Totes, totes han tingut el seu esmorzaret a mitjan ruta, o al final. Problemes? alguna punxada i d’altres petites avaries; baixades de… bicicleta perquè el terreny, massa empinat o amb moltes pedres, es posava difícil; caigudes lleus i una caiguda important —amb casc abonyegat— que, per sort, no va tenir conseqüències greus: el cos del company una miqueta adolorit.

Ara ja estem en marxa. Comença la tardor, l’entretemps, una època extraordinària per a fer rutes llargues sense tenir por a la calor (les altes temperatures estiuenques són matadores). Si alguna cosa ens pot impedir fer bones eixides és la pluja i el vent —verdaders enemics dels ciclistes—, més avant pot ser el fred intens. Però això fins a l’hivern no serà un problema, i amb la roba adequada tampoc.

Total, que ara ja no ens para ningú. Tenim alguns projectes per anar materialitzant, però sense presses: Eixides fora de l’entorn comarcal, que en obligarien a transportar les bicicletes i trobar un bon espónsor que ens uniforme. Al temps…

Mentrestant… BTT – Tórtora de Petrer tots els dissabtes i des de l’Esplanà corre que vola.

Salut i bones rutes!!